Túbal, el primer poblador de la península Ibèrica i mitològic net de Noè, tenia una filla anomenada Pyrene que estava dotada de totes les gràcies de la feminitat. La fama de la seva bellesa arribava a les orelles dels habitants de totes les contrades.
Un bon dia, aquesta dita arribà a les orelles del terrible Gerió, un malvat monstre de tres caps i amb malvades costums que habitava a les terres del nord de la península, i fou així com decidí fer-la la seva esposa, fet que a la princesa no li agradà i es negà rotundament als seus desitjos fugint i amagant-se rere un turó.
Gerió, sortí al seu encontre, cercant-la per rius i valls, coves i balmes, colls i pics sense èxit i cada vegada més enfurismat. Desesperat en no trobar-la decidí prendre foc al bosc per tal que la criatura no pogués ser per ningú més que no fos ell.
Just en aquell moment, Hèrcules tornava d’Itàlia després d’haver complert una de les seves gestes, observant l’enorme fumarada que s’elevava al nord. En acostar-se, sentí els plors i crits de socors de la desesperada princesa. En intentar rescatar-la, malauradament, s’adonà que el seu esforç seria en va, ja que Pyrene ja agonitzava tenint, encara però, valor d’explicar el què havia passat.
Hèrcules, decidí enterrar-la en aquell mateix indret, volent-li preparar un gegantesc mausoleu en honor a la seva bellesa i valor. Així, agafant roques del turó i rodalies, va anar amuntegant uns sobre els altres enormes rocs, fins formar les meravelloses muntanyes que avui ens envolten que, en record a la preciosa filla de Túbal, s’anomenarien Pirineus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Com ho has vist? Escriu un comentari amb la teva opinió.