Diu la llegenda que el dia de Reis, un pastor que es dirigia a Canillo per assistir a la missa d’una diada tan assenyalada, en passar per on avui s’aixeca el santuari, va veure una gavernera florida en ple hivern, sota la qual hi havia una bella imatge de la Verge.
Arran d’aquesta troballa se la van endur a l’església de Canillo i la van posar a l’altar major tot prometent construir una església per aixoplugar-la.
L’endemà el sagristà de la parròquia en obrir la porta de l’església va trobar a faltar la imatge de la Verge, que va aparèixer novament al peu de la gavernera florida, prop de Meritxell. Els vilatans d’Encamp van decidir que si la Verge no s’havia quedat a Canillo és perquè no si volia estar, i que potser preferia estar a Encamp. Els encampadans la van tancar a l’església amb pany i clau, tot prometent bastir en honor seu una bella església. L’endemà el fet es va repetir: la Verge havia desaparegut. Els vilatans d’Encamp van tornar a Meritxell i un altre cop van trobar la Verge al peu de la gavernera. A més, tot al voltant de l’arbust estava net de neu per més que la nit abans havia caigut una grossa nevada.
De nou, els presents van cridar el miracle i van entendre que aquell era l’emplaçament on la Verge volia quedar-se, reunits els habitants de Canillo i d’Encamp, van construir la capella exactament en aquest lloc; l’actual Santuari de Meritxell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Com ho has vist? Escriu un comentari amb la teva opinió.