El tamarro és una bèstia imaginària molt difosa en les llegendes i faules dels Pallars, així com de les comarques més properes i Andorra.
En l'actualitat la llegenda ha evolucionat en festa. En aquestes zones és habitual la broma d'explicar als visitants que el Tamarro és una feristela que convé caçar de nit i en grup. A tal fi, es reuneix el jovent del poble amb el caçador (o caçadors) novell que surt amb el grup de nit a caçar l'esmentat tamarro sense, lògicament, haver-ne vist mai cap. Després d'unes quantes corredisses pels camps i boscos amb bastons, amb dues pedres que es fan picar com a reclam i amb sacs per agafar l'animal (sovint amb parades estratègiques per beure vi de la bota i per planificar l'estratègia de caça), la cacera sol acabar amb una remullada d'aigua de l'incaut quan la resta del grup confabulat el fa passar sota un arbre on l'esperen amb una galleda d'aigua. També pot acabar deixant al caçador novell camuflat en una segla o canal dient-li que estigui atent que vindrà corrent el tamarro i ha de mirar de ficar-lo dins del sac. Pot ser que el deixin allí tota la nit o que li obrin la clau de pas del canal i acabi remullat. Hi ha moltes variants de la cacera del tamarro, però totes solen acabar amb la rialla general del grup que ha passat la nit fent córrer amunt i avall a la víctima.
