L'esplèndida fortalesa del castell de Mur era, fa anys i panys, el centre del domini dels moros a la Conca de Tremp. Els cristians l'havien assetjat a la força un munt de vegades, sense sortir victoriosos de l'intent de conquerir-la. La muntanya és tan calba de vegetació que, arribessin per on arribessin, els infidels del castell de Mur els veien venir d'una hora lluny.
 |
| castell de Mur |
Un bon dia, a un dels capitostos cristians -potser al mateix Arnau Mir de Tost, però això la llegenda no ho diu- se li va acudir un estratagema per poder sorprendre els ocupants de Mur: l'exèrcit cristià es va camuflar cobrint-se de branques d'arbre i d'arbusts, i, ben a poc a poc, van anar pujant muntanya amunt, atansant-se al castell.
La filla del rei moro va observar alguna cosa rara, i va demanar a son pare que "com era que les mates caminaven?". El rei moro, confiat, no va donar cap mena d'importància a allò que deia la princesa, atribuint-ho al vent del nord, que quan bufava ho feia amb molta força.
D'aquesta manera, desaparcebuts com passaven, els cristians van poder conquerir el castell de Mur.
